Bubbles

5. DIARI DE SEMINARI

(SETMANA DEL 9 AL 14 DE NOVEMBRE)

Aquesta setmana hem realitzat diferentes activitats:

- Hem acabat de parlar sobre les activitats que realitzarem en la setmana d'activitats extraordinàries, i hem escollit les escoles que visitarem.

- He mirat els blocs personals, on cadascú exposava el seu bloc mentre l'ansenyava als companys, i aquests li feien una avaluació orientativa destacant els punts forts i els punts a millorar. Aquesta activitat m'ha semblat molt interessant perquè et permet fer una reflexió de com portes el teu bloc i també pots veure els blocs dels companys que et poden resultar interessants a l'hora de modificar i ampliar el teu bloc.

- Finalment, el divendres vam realitzar l'activitat d'actualitat educativa, on s'exposava una notícia referent a augmentar els estudis obligatoris fins als 18 anys. Jo personalment no estic d'acord amb aquesta proposta ja que aquelles persones repetidores i que no volen seguir estudiant, acabarant tenint una formació igual que la que es tè actualment, sense aconseguir estudis més alts. Per aixó, jo crec que el que s'ha d'obligar, no és estudiar fins als 18 anys, sinò requerir del batxillerat o de cicles formatius per poder accedir al món laboral.

Propietats de la pena.

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.


VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
(1924 - 1993)

Societat Digital

7. COED

DESCRIPCIÓ:

Avui comença l'exercici de recitacions. Cada divendres, quinze companys aproximadament hauran de recitar algun poema o conte davant de tota la classe de dos minuts de duració.

Un cop hem finalitzat les recitacions, com que hi havia temps, hem fet un sorteig per veure el blog d'un company, i així poder reflexionar sobre quins aspectes són importants a l'hora de realitzar una intervenció.

APROFUNDIMENT:

Aspectes a tenir en compte per realitzar una bona recitació:

- L'elecció del temps.

- L'expressió oral.

- La postura, la gesticulació.

- La mirada.

- La veu.

- El control dels nervis.

També és necessari tindre la recitació molt preparada, treballant-la davant d'amics, companys, i fins i tot davant del mirall, i així poder demanar opinió i millorar diferents aspectes.

Aspectes a tenir en compte per realitzar una intervenció al blog:

- Bona expressió escrita.

- Dividir l'entrada en tres parts: descripció, aprofundiment i reflexió.

- La periodicitat de les intervencions.

REFLEXIÓ:

La part de reflexió sobre la recitació la realitzaré la setmana que ve quan exposi el meu poema, ja que així podré donar la meva opinió personal.

Per altra banda, quan hem dedicat una estona per veure el blog d'un company, i aixó m'ha fet reflexionar sobre el meu propi blog perquè algunes de les entrades realitzades no estaven ben diferenciades en les tres parts.

Escuela en acción infantil.

Aquesta revista té els seus inicis en l'any 1903 i està editada per Servicios de Información Educativa y de Noticias SIENA S.A.

És una revista bimensual (cada dos mesos) i la subscripció anual costa 36 euros.

El contingut de la revista està dividit en sis seccions que són les següents:

1. Entrevista
2. Tema del número de revista
3. Centrales
4. Otras experiéncias
5. Tema del número de revista
6. Firma invitada

Pel tipus de redactat i del contingut de la revista, està dirigida a pares i mestres, però més als segons ja que la revista només es distribueix als subscriptors i aquests acostumen a ser les escoles.

Per últim, cal esmentar que podem trobar gran quantitat d'imatges reals i dibuixos realitzats pel nens, i la publicitat està relacionada amb els infants.

Altres revistes educatives que podem trobar són: Barcelona Educació, Escola Catalana, Escuela en acción, Estris, In-fàn-ci-a, Guix, Perspectiva escolar, Religión y escuela, Suports, FÒRUM.

ELS TÒPICS.

1. UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES:

Personalment, crec que aquest tòpic és bastant correcte, ja que quan es vol transmetre un missatge és més fàcil que li arribi al receptor d'aquest a través d'una imatge que d'una paraula. Això passa perquè la imatge et dona molta informació i d'una manera molt fàcil i, en canvi, si el receptor està escoltant una narració li podrà donar una imatge en la seva imaginació, però aquesta serà molt subjectiva ja que dependrà de cada un. Per tant, per transmetre un missatge complet al receptor, crec que calla utilització de paraules i imatges per igual.

2. DAVANT DE LA TELEVISIÓ, EL RECEPTOR ÉS PASSIU:

És cert que la persona té un paper passiu davant la televisió, ja que aquesta envia informació a les persones que estan davant sense possibilitat de que els receptors puguin respondre o realitzar un intercanvi d'opinions. Per altra banda, els receptors també tenen un paper actiu davant la televisió perquè són ells els qui decideixen què volen veure i quines informacions i idees volen acceptar o no.

6.COED

QUI ETS TU?

DESCRIPCIÓ:

Avui hem realitzat les exposicions de l'exercici Qui ets tu?, en l'exposició haviem d'explicar en dos minuts aproximadament com haviem realitzat l'exercici i quins passos haviem seguit per fer l'escrit del qui ets tu, com per exemple l'elecció de la persona, en quins aspectes ens havíem fixat,...

El meu exercici del qui ets tu està fet sobre l'Ariadna.

REFLEXIÓ:

A mi personalment, parlar sobre el procés realitzat per fer el Qui ets tu? m'ha semblat una bona idea per fer una exposició oral, ja que ens ha donat l'oportunitat d'escoltar el procés de cada company i compartir diferents formes de treballar.

Per altra banda, per primer cop hem exposat en un temps determinat i cronometrat, i aixó és el que m'ha costat més ja que per ajuistar el temps s'ha de seleccionar les idees més importants que es volen transmetre.

Qui ets tu?

Aquesta noia es diu Ariadna, té 19 anys i viu a Barcelona. Ella és morena, d'estatura més aviat baixa... però no ens fixarem en els aspectes físics, la meva intenció és fer una descripció de com és com a persona.

Cal dir que la idea d'enfocar aquest treball va ser gràcies a un aspecte que em va cridar molt l'atenció d'ella. Aquest aspecte que trobo que la caracteritza és la motxilla tan gran que porta a tot arreu, i si ha d'anar més mudada agafa un bolso (que quasi el podríem definir com un sac) com a complement. Al veure-la cada dia carregada com una mula em va fer pensar què portaria dins d'aquella caixa de sorpreses i ho vaig investigar. Poc a poc anava coneixent més a l'Ariadna adonant-me de que és una persona molt previsora on mai li pot faltar la música, la seva agenda i el tabac. També és una noia molt organitzada ja que sempre està acompanyada per la seva gran amiga l'agenda, on apunta amb tot detall i de manera molt polida les feines a realitzar. I per últim, un altre fet que la caracteritza és la comoditat, ja que ella prefereix portar una gran motxilla on li càpiga tot i tenir les mans lliures.

Per altra banda, l'Ariadna es mostra en un primer moment com una persona tímida, però quan et coneix més trobes a una persona amb moltes ganes de xerrar i amb un gran somriure a la cara. Així, durant els pròxims quatre anys, espero despertar-me amb la seva alegria cada matí a l'entrar a classe, i si algun dia no és així intentaré extreure d'ella encara que sigui una petita rialla.

Anàlisi d'un anunci.

1. Explicar-ne la història que ens transmet:

Una mare i els seus dos fills estan en el supermercat, ella està refredada i es posa unes gotes al nas per no posar-se més malalta. Després el seu fill gran agafa unes galetes i patates i, al veure que la mare no està d'acord en comprar-les, es posa a cridar. La mare, intentant que el seu fill pari, es posa a cridar i es tira al terra. Finalment, al veure que la seva mare està fent un escàndol i que totes les persones del supermercat els miren, el nen decideix tranquil·litzar-se i marxar amb la seva família.

2. Anàlisi dels aspectes formals:

El lloc on succeeix l'escena és en un supermercat,concretamnet en un pasadís, on podem trobar diferents productes i colors. En l'anunci trobem música de fons representant la música ambiental que normalment es troba en els supermercats.

3. Anàlisi dels personatges:

Trobem el personatge de la mare: ella és qui va a fer la compra i al mateix temps s'encarrega dels seus fills. Se li dóna un paper en el qual deixa veure que està molt enfeinada i a mès està refredada, per tant no es troba gaire bé, i és per aquest motius que vol tallar els problemes (amb el fill) abans de que es facin més greus.

El fill gran, al veure que la mare no li vol comprar les galetes comença a cridar la seva atenció en mig del supermercat, però al trobar-se que la seva mare l'imita, fent que tot el supermercat se n'adoni dela situació, el nen recapacita.

També podem veure que hi ha una nena més petita sentada en el carret de la compra, i es mira rient la seva mare sense entendre el que està passant.

4. Anàlisi del discurs verbal:

L'anunci no utilitza d'un diàleg entre els personatges, però al principi s'explica el producte que s'està anunciant. I al final, després de veure la història, s'acaba amb l'eslògan "La mejor defensa es un buen ataque".

5. Valoració personal de l'anunci:

És un anunci que crec que el receptor capta d'una manera clara la idea que es vol transmetre. També crec que és un anunci molt original ja que explica una situació, com és la rebequeria del nen, que molts cops succeeix en moltes famílies, i la resposta de la mare sorprén perquè no és la que s'utilitza normalment en aquests casos.