El mestre del qual tinc més bon record va ser un professor que vaig conèixer quen vaig fer el gran pas de la primària a l'ESO.
Per l'escola sempre corria la veu de que era un mestre molt dur, i a més era molt alt i fort, així que jo ja anava amb por pel fet de fer classe amb ell. Però abans de començar les classes ens vam conèixer en la celebració inicial de curs, en el precís moment en que ens creuàvem pel pati ell va rebre el cop d'una pilota al cap, i més tard, quan es disposava a fer una fotografia a uns gronxadors va ensopegar i va caure molt lentament al terra, i efectivament jo també estava allà per veure-ho.
Després d'aquell dia ja no me'l podia prendre seriosament. Vam començar a fer classes i em va agradar molt la seva manera d'explicar, a més en aquella època era de les poques persones que em tractava com una persona adulta i també em féia riure, ja que sempre que el mirava no podia evitar que se m'escapés un somriure recordant la nostra trobada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada